03 May NUESTRO CORAZON, TOCADO POR LA GRACIA DE DIOS Carta del Arzobispo de Valencia
Quiero agradecer a todos los que habéis participado en la vigilia diocesana de oración con la Mare de Déu en el marco de las celebraciones de este primer Centenario de la Coronación canónica de la sagrada imagen de la Mare de Déu dels Desamparats. Que la Mare de Déu, que sabe el amor que cada uno de vosotros habéis puesto en esta vigilia, os lo recompense.
María siempre ha estado presente en el camino de la Iglesia, desde sus mismos inicios. En los Hechos de los Apóstoles vemos cómo permanece en oración con los discípulos, hace suyas sus necesidades, anhelos y esperanzas, ora por Ella y, de este modo, impulsa su labor evangelizadora. También hoy nosotros sentimos su presencia y sabemos que Ella hace suyas las necesidades de cada uno de nosotros y de nuestra diócesis; sabemos que su presencia a la largo de la historia de nuestra Iglesia diocesana ha sido una gracia: no podemos imaginar cómo sería nuestra vida cristiana y la de nuestra diócesis sin la Mare de Déu.
Y por ello, queremos darle gracias al Señor que desde la cruz nos regaló a María como madre y darle gracias a Ella porque nos ha cuidado y nos cuida con amor y porque su presencia nos sostiene, nos anima y hace fecunda nuestra tarea evangelizadora. A tanta gracia hemos de responder con el agradecimiento. Que desde lo más profundo de cada uno de nosotros, la primera palabra sea “Gracias”.
El fruto de la gracia en María es que toda su persona y toda su vida son para Dios. En la obediencia a Dios: se entrega plenamente a su voluntad sin la más mínima reserva, sin la mínima tentación de decir “no” a lo que Dios le pide. El fruto de la gracia en María es la humildad. Confiesa que si todas las generaciones la llamarán Bienaventurada no es por las cosas grandes que Ella haya podido hacer, sino por lo que Dios ha hecho en Ella. El fruto de la gracia en María es la caridad: a través de su persona y de su Hijo Dios quiere derramar su bendición sobre los hambrientos, los pobres y todos los que se sienten desamparados. El fruto de la gracia en María es la alegría en el Señor por lo que Dios quiere hacer a toda la humanidad.El fruto de la gracia es la fidelidad. A menudo vivimos en la desesperanza. María confió en Dios: una vez pronunció su ‘sí’, se entregó, apoyándose en Dios, hacia lo que estaba por delante.
“La vostra imatge santa portem sempre en lo cor.” Vuestra imagen santa, llevamos siempre en el corazón. La presencia de la Mare de Déu, la palabra que escuchamos, los momentos de oración, tocaron nuestro corazón. Lo que es importante, es que nuestro corazón quede tocado por la gracia de Dios. ¿Es nuestro amor a la Virgen el que nos lleva a estar atentos y disponibles para el Señor, o vivimos en la superficialidad?. ¿La Virgen nos lleva a vivir en la obediencia a Dios y con el deseo de servir a los otros con generosidad, o vivo en mi comodidad?. ¿Mi fe me lleva a vivir con humildad, o me siento mejor que los otros?. ¿La fe me lleva a alegrarme por el bien de los demás o vivo instalado en mi egoísmo?. ¿Estoy alegre en el Señor o soy de los que nunca están contentos?. ¿Vivo mi vocación en el matrimonio, en la vida consagrada, en el sacerdocio para servir a los otros con fidelidad?.
Que el amor a la Madre de Dios nos ayude a que la fe se mantenga siempre viva en nuestra diócesis y que nos ayude a todos a crecer en la santidad y la caridad.
El nostre cor, tocat per la gràcia de Déu
Vull agrair a tots els que heu participat en la vigília diocesana d’oració amb la Mare de Déu en el marc de les celebracions del primer Centenari de la Coronació canònica de la sagrada imatge de la Mare de Déu dels *Desamparats. Que la Mare de Déu, que sap l’amor que cadascun de vosaltres heu posat en aquesta vigília, us el recompense.María sempre ha sigut present en el camí de l’Església, des dels seus mateixos inicis. En els Fets dels Apòstols veiem com roman en oració amb els deixebles, fa seues les seues necessitats, anhels i esperances, ora per Ella i, d’esta manera, impulsa la seua labor evangelitzadora. També hui nosaltres sentim la seua presència i sabem que Ella fa seues les necessitats de cadascun de nosaltres i de la nostra diòcesi; sabem que la seua presència a la deixe anar de la història de la nostra Església diocesana ha sigut una gràcia: no podem imaginar com seria la nostra vida cristiana i la de la nostra diòcesi sense la Mare de Déu.
I per això, volem donar-li gràcies al Senyor que des de la creu ens va regalar a María com a mare i donar-li gràcies a Ella perquè ens ha cuidat i ens cuida amb amor i perquè la seua presència ens sosté, ens anima i fa fecunda la nostra tasca evangelitzadora. A tanta gràcia hem de respondre amb l’agraïment. Que des del més profund de cadascun de nosaltres, la primera paraula siga “Gràcies”.
El fruit de la gràcia en María és que tota la seua persona i tota la seua vida són per a Déu. En l’obediència a Déu: s’entrega plenament a la seua voluntat sense la més mínima reserva, sense la mínima temptació de dir “no” al que Déu li demana. El fruit de la gràcia en María és la humilitat. Confessa que si totes les generacions la diran Benaurada no és per les coses grans que Ella haja pogut fer, sinó pel que Déu ha fet en Ella. El fruit de la gràcia en María és la caritat: a través de la seua persona i del seu Fill, Déu vol vessar la seua benedicció sobre els famolencs, els pobres i tots els que se senten desemparats. El fruit de la gràcia en María és l’alegria en el Senyor pel que Déu vol fer a tota la humanitat. El fruit de la gràcia és la fidelitat. Sovint vivim en la desesperança. María va confiar en Déu: una vegada va pronunciar la seua ‘sí’, es va entregar, secundant-se en Déu, cap al que estava per davant.
“La vostra imatge santa portem sempre en el cor.” La vostra imatge santa, portem sempre en el cor. La presència de la Mare de Déu, la paraula que escoltem, els moments d’oració, van tocar el nostre cor. El que és important, és que el nostre cor quede tocat per la gràcia de Déu. És el nostre amor a la Verge el que ens porta a estar atents i disponibles per al Senyor, o vivim en la superficialitat?. La Verge ens porta a viure en l’obediència a Déu i amb el desig de servir als altres amb generositat, o viu en la meua comoditat?. La meua fe em porta a viure amb humilitat, o em sent millor que els altres?. La fe em porta a alegrar-me pel bé dels altres o viu instal·lat en el meu egoisme?. Estic alegre en el Senyor o soc dels quals mai estan contents?. Viu la meua vocació en el matrimoni, en la vida consagrada, en el sacerdoci per a servir als altres amb fidelitat?. Que l’amor a la Mare de Déu ens ajude a que la fe es mantinga sempre viva en la nostra diòcesi i que ens ajude a tots a créixer en la santedat i la caritat.
