17 Nov NO APARTES TU ROSTRO DEL POBRE Carta del Arzobispo de Valencia
El domingo 19 de noviembre celebramos la Jornada Mundial de los Pobres, que fue instituida por el papa Francisco hace siete años. El lema de este año está inspirado en una de las exhortaciones que Tobit le dirigió a su hijo Tobías antes de que este partiera de viaje, y que constituyen un auténtico testamento espiritual: “No apartes tu rostro de ningún pobre” (Tb 4, 7). El Papa quiere que esta llamada no deje de resonar en el corazón de todos nosotros y en la vida de nuestras comunidades.
Gracias a Dios en nuestra sociedad el sentido de la justicia y la necesidad de ser solidarios con los más necesitados son convicciones que cada vez están más arraigadas. La historia de la Iglesia está llena de santos que son modelos en la vivencia de las obras de misericordia y en el amor a los pobres. Desde los primeros siglos ha habido iniciativas para atender a los más necesitados: huérfanos y viudas, transeúntes, personas abandonadas, ancianos, enfermos, etc… Actualmente no imaginamos una diócesis o parroquia en la que no esté organizado algún servicio de atención a los más pobres. Gracias a Dios, esta convicción se está generalizando cada vez más en todas las instituciones eclesiales. La autenticidad de la fe se verifica en la caridad.
Pero, siendo esto verdad, el Papa nos advierte en su mensaje de un fenómeno que está cada vez más presente en nuestra cultura y que no favorece la atención hacia los más pobres: “la llamada al bienestar sube cada vez más de volumen, mientras las voces del que vive en la pobreza se silencian… lo que es desagradable y provoca sufrimiento se pone entre paréntesis, mientras que las cualidades físicas se exaltan… la realidad virtual se apodera de la vida real” (n. 4). Por una parte, valoramos el compromiso y la solidaridad y, por otra, nos creamos un mundo que nos lleva a apartar nuestros ojos de los pobres.
La Jornada Mundial de los Pobres constituye una llamada a identificar las pobrezas materiales y humanas que hay a nuestro alrededor. El papa nos recuerda en su mensaje que, a menudo, “la prisa, cotidiana compañera de la vida, impide detenerse, socorrer y hacerse cargo de los demás” y nos exhorta a no olvidar que “la parábola del buen samaritano no es un relato del pasado”, sino que “interpela el presente de cada uno de nosotros”. Pero las pobrezas tienen rostro, existen encarnadas en personas concretas que esperan de nosotros no solo una ayuda material, sino un gesto de amor, una palabra de esperanza, un compromiso personal hacia ellas: “Delegar en otros es fácil (afirma el Papa en su mensaje); ofrecer dinero para que otros hagan caridad es un gesto generoso, pero la vocación de todo cristiano es implicarse en primera persona” (n, 4).
Por ello, os invito a que este domingo, personal o comunitariamente, tengamos algún gesto con alguna persona necesitada de la cercanía de los demás. Las obras de misericordia son 14. Sería bueno poner en práctica alguna de ellas y esto no solo un día, sino hacer todo lo posible para que lleguen a inspirar nuestro camino espiritual.
† Enrique Benavent Vidal, arzobispo de Valencia.
NO APARTES EL TEU ROSTRE DEL POBRE
El diumenge 19 de novembre celebrem la Jornada Mundial dels Pobres, que va ser instituïda pel papa Francesc fa set anys. El lema d’enguany està inspirat en una de les exhortacions que Tobit li va dirigir al seu fill Tobies abans que este partira de viatge, i que constitueixen un autèntic testament espiritual: “No apartes el teu rostre de cap pobre” (Tb 4, 7). El Papa vol que esta crida no deixe de ressonar en el cor de tots nosaltres i en la vida de les nostres comunitats.
Gràcies a Déu en la nostra societat el sentit de la justícia i la necessitat de ser solidaris amb els més necessitats són conviccions que cada vegada estan més arrelades. La història de l’Església està plena de sants que són models en la vivència de les obres de misericòrdia i en l’amor als pobres. Des dels primers segles hi ha hagut iniciatives per a atendre els més necessitats: orfes i vídues, transeünts, persones abandonades, ancians, malalts, etc… Actualment no imaginem una diòcesi o parròquia en la qual no estiga organitzat algun servei d’atenció als més pobres. Gràcies a Déu, esta convicció s’està generalitzant cada vegada més en totes les institucions eclesials. L’autenticitat de la fe es demostra en la caritat.
Però, sent això veritat, el Papa ens adverteix en el seu missatge d’un fenomen que està cada vegada més present en la nostra cultura i que no afavoreix l’atenció cap als més pobres: “la crida al benestar puja cada vegada més de volum, mentre les veus del qui viu en la pobresa se silencien… el que és desagradable i provoca sofriment es posa entre parèntesi, mentre que les qualitats físiques s’exalten… la realitat virtual s’apodera de la vida real” (n. 4). D’una banda, valorem el compromís i la solidaritat i, per una altra, ens creem un món que ens porta a apartar els nostres ulls dels pobres.
La Jornada Mundial dels Pobres constitueix una crida a identificar les pobreses materials i humanes que hi ha al nostre voltant. El papa ens recorda en el seu missatge que, sovint, “la pressa, quotidiana companya de la vida, impedeix detindre’s, socórrer i fer-se càrrec dels altres” i ens exhorta a no oblidar que “la paràbola del bon samarità no és un relat del passat”, sinó que “interpel·la el present de cadascun de nosaltres”. Però les pobreses tenen rostre, existeixen encarnades en persones concretes que esperen de nosaltres no sols una ajuda material, sinó un gest d’amor, una paraula d’esperança, un compromís personal cap a elles: “Delegar en uns altres és fàcil (afirma el Papa en el seu missatge); oferir diners perquè uns altres facen caritat és un gest generós, però la vocació de tot cristià és implicar-se en primera persona” (n, 4).
Per això, vos convide que este diumenge, personal o comunitàriament, tinguem algun gest amb alguna persona necessitada de la proximitat dels altres. Les obres de misericòrdia són 14. Seria bo posar en pràctica alguna d’elles, i això no sols un dia, sinó fer tot el possible perquè arriben a inspirar el nostre camí espiritual.
† Enrique Benavent Vidal, arquebisbe de València.
