22 Dic Mensaje de Navidad de monseñor Enrique Benavent, Arzobispo de Valencia
Un any més celebrem el Nadal. Són unes festes particularment entranyables: les trobades amb els familiars i amics; les felicitacions i regals que rebem que enfortixen l’amistat entre les persones; l’ambient que es crea als nostres pobles i ciutats; les tradicions vinculades a estes dates, els naixements que decoren les nostres llars… tot ajuda a crear un clima espiritual i humà que fa brollar els millors sentiments en els nostres cors. Però tot això no hauria de distraure’ns de centrar el nostre cor en Aquell el naixement del qual celebrem: Jesús ha de ser el centre d’estos dies.
Durante el adviento hemos hecho nuestro el grito del Pueblo de Dios y de toda la humanidad pidiendo a Dios que actúe: “Ojalá rasgases el cielo y descendieses” (Is 63, 19). Celebrar la Navidad es confesar que este deseo hecho plegaria no ha caído en el vacío, que ha sido escuchado: en la oscuridad del mundo ha brillado una luz de esperanza; a la humanidad se le ha abierto una ventana que le permite contemplar la realidad con una mirada nueva. Navidad es un milagro. Esa noche, de un modo inesperado, en el silencio, en una gran pobreza y soledad, aconteció lo que toda la humanidad estaba esperando. Tal vez no sucedió como muchos piensan que deben ser los momentos importantes, pero el actuar de Dios no se somete a los esquemas humanos.
Dios ha venido a salvar al hombre por unos caminos insospechados: ha querido experimentar Él mismo la fragilidad de esta humanidad que necesita ser salvada; ha querido caminar con nosotros por los caminos oscuros de nuestras pobrezas y nuestras miserias; ha querido sentir en su propia carne la sed de salvación. Comenzó su camino buscando un lugar humilde para nacer en Belén, vivió en pobreza, sufrió una condena injusta y murió ajusticiado en una cruz. De este modo ha hecho suyos todos nuestros anhelos y nos ha concedido que su vida se convierta en nuestra salvación.
Per això, pot celebrar el Nadal qui té la humilitat de viure des de la Gràcia de Déu; qui sap que no el salvarà el que té, ni el que fa, ni el que sap, ni el que pot, ni el que ha aconseguit al llarg de la seua vida…, sinó que només la humilitat de Déu té poder de salvació. Qui creu en el miracle del Nadal, pot viure de gràcia. Nadal és la festa dels pobres i dels humils, perquè Déu s’ha fet un d’ells.
Qui contempla amb els ulls de la fe esta bondat de Déu i el seu amor a l’home que se’ns revela en el naixement de Crist, descobrix que eixa gràcia amaga una força capaç de transformar el món, no amb armes ni amb el poder, sinó pel camí de l’amor. El Papa Benet XVI, en una homilia de Nadal ens deia: «En l’estable de Betlem apareix la gran llum que el món espera. Esta llum mai s’ha apagat. Ha il·luminat a homes i dones al llarg dels segles, perquè on ha brollat la fe en aquell Xiquet, ha florit també la caritat, la bondat cap als altres, l’atenció als febles i als quals patixen, la gràcia del perdó. Que esta llum d’amor i de veritat òmpliga la història del nostre món», d’este món en el que sembla que mai s’acaben les guerres.
Amb la meua benedicció, vos desitge un Bon Nadal en la Pau de Crist
Con mi bendición, os deseo una Feliz Navidad en la Paz de Cristo.
