11 Oct LA ORACIÓN EN LA PREPARACIÓN DEL JUBILEO Carta del Arzobispo de Valencia
Además de proponernos el estudio de las cuatro grandes constituciones conciliares para que continúen siendo la inspiración fundamental de la vida y de la misión de la Iglesia, el Papa nos sugiere que el año 2024 sea un tiempo dedicado a la oración. Una vida eclesial sin la profundidad que dan la oración y el encuentro con Dios deriva hacia el activismo y la superficialidad. El Papa, en su carta sobre el próximo jubileo nos recuerda que necesitamos orar “para recuperar el deseo de estar en la presencia del Señor, de escucharlo y de adorarlo”. Si los cristianos abandonamos la plegaria, perdemos el sentido de Dios y, con ello, el elemento fundamental en la vivencia de nuestra fe.
Este centrarnos en la oración debería incluir, en primer lugar, una formación para la auténtica plegaria cristiana, que lleva al encuentro con Dios y a crecer en la amistad con Él. En estos momentos vivimos una situación paradójica: por una parte, estamos inmersos en una cultura que nos impone un ritmo de vida que lleva al estrés, que dificulta la interioridad y que, al mismo tiempo, genera insatisfacción y deseos de encontrar una paz interior que, a menudo, no tienen. Por ello, muchos creyentes buscan llenar esos vacíos recurriendo a métodos que les ayuden a profundizar en sí mismos y a crecer en la interioridad. Los cristianos no podemos olvidar que Dios nos ha creado para Él y que nuestro corazón únicamente encontrará el descanso que necesita en Él. La interioridad, si encierra a la persona en sí misma, no es oración. La plegaria cristiana debe llevar el encuentro con Dios que es quien puede apagar la sed de absoluto que hay en el corazón del hombre.
Una auténtica iniciación a la oración cristiana puede servirse de los métodos que apaciguan el espíritu humano, pero no puede quedarse en ellos. No puede dejar de lado la oración de Jesús (su práctica y sus enseñanzas, especialmente el Padrenuestro); tampoco puede olvidar la Sagrada Escritura en la que Dios nos enseña a orar con su misma Palabra revelada; no debería prescindir de la enseñanza de la Iglesia, que, como una madre cuando enseña a hablar a sus hijos, nos enseña el lenguaje de la fe y de la oración; y, finalmente, no debemos ignorar la larga tradición de orantes y místicos que, con su vida y sus obras, han guiado a muchos creyentes hasta las cimas más altas de santidad. Si prescindimos de todo esto, nuestra oración difícilmente nos llevará a Dios.
Además de esta formación sería conveniente una intensificación de la vida de oración en las parroquias, grupos y comunidades “para (afirma el Papa) agradecer a Dios los múltiples dones de su amor por nosotros y alabar su obra en la creación que nos compromete a respetarla y a actuar de forma concreta y responsable para salvaguardarla (…), oración que se traduce en ser solidarios y en compartir el pan de cada día, oración que permite dirigirse al único Dios, para expresarle lo que tiene en el secreto del corazón, oración como vía hacia la santidad, que nos lleva a vivir la contemplación en la acción”. Si nos preparamos así para el jubileo, nuestros corazones recibirán la abundancia de la gracia.
† Enrique Benavent Vidal, arzobispo de Valencia.
L’ORACIÓ EN LA PREPARACIÓ DEL JUBILEU
A més de proposar-nos l’estudi de les quatre grans constitucions conciliars perquè continuen sent la inspiració fonamental de la vida i de la missió de l’Església, el Papa ens suggereix que l’any 2024 siga un temps dedicat a l’oració. Una vida eclesial sense la profunditat que donen l’oració i la trobada amb Déu deriva cap a l’activisme i la superficialitat. El Papa, en la seua carta sobre el pròxim jubileu ens recorda que necessitem pregar “per a recuperar el desig d’estar en la presència del Senyor, d’escoltar-lo i d’adorar-lo”. Si els cristians abandonem la pregària, perdem el sentit de Déu i, amb això, l’element fonamental en la vivència de la nostra fe.
Este centrar-nos en l’oració hauria d’incloure, en primer lloc, una formació per a l’autèntica pregària cristiana, que porta a la trobada amb Déu i a créixer en l’amistat amb Ell. En estos moments vivim una situació paradoxal: d’una banda, estem immersos en una cultura que ens imposa un ritme de vida que porta l’estrès, que dificulta la interioritat i que, al mateix temps, genera insatisfacció i desitjos de trobar una pau interior que, sovint, no tenen. Per això, molts creients busquen omplir eixos buits recorrent a mètodes que els ajuden a entrar en ells mateixos i a créixer en la interioritat. Els cristians no podem oblidar que Déu ens ha creat per a Ell i que el nostre cor únicament trobarà el descans que necessita en Ell. La interioritat, si tanca a la persona en ella mateixa, no és oració. La pregària cristiana ha de portar l’encontre amb Déu que és qui pot apagar la set d’absolut que hi ha en el cor de l’home.
Una autèntica iniciació a l’oració cristiana pot servir-se dels mètodes que apaivaguen l’esperit humà, però no pot quedar-se en ells. No pot deixar de costat l’oració de Jesús (la seua pràctica i els seus ensenyaments, especialment el Parenostre); tampoc pot oblidar la Sagrada Escriptura en la qual Déu ens ensenya a pregar amb la seua mateixa Paraula revelada; no hauria de prescindir de l’ensenyament de l’Església, que, com una mare quan ensenya a parlar als seus fills, ens ensenya el llenguatge de la fe i de l’oració; i, finalment, no hauria d’ignorar la llarga tradició d’orants i místics que, amb la seua vida i les seues obres, han guiat a molts creients fins als cims més alts de santedat. Si prescindim de tot això, la nostra oració difícilment ens portarà a Déu.
A més d’esta formació seria convenient una intensificació de la vida d’oració en les parròquies, grups i comunitats “per a (afirma el Papa) agrair a Déu els múltiples dons del seu amor per nosaltres i lloar la seua obra en la creació que ens compromet a respectar-la i a actuar de manera concreta i responsable per a salvaguardar-la (…), oració que es tradueix a ser solidaris i a compartir el pa de cada dia, oració que permet dirigir-se a l’únic Déu, per a expressar-li el que té en el secret del cor, oració com a via cap a la santedat, que ens porta a viure la contemplació en l’acció”. Si ens preparem així per al jubileu, els nostres cors rebran l’abundància de la gràcia.
† Enrique Benavent Vidal, arquebisbe de València.
