LA ORACIÓN DE JESÚS Carta del Arzobispo de Valencia

LA ORACIÓN DE JESÚS Carta del Arzobispo de Valencia

En el evangelio de san Lucas se nos narra que un día que Jesús estaba orando “cuando terminó, uno de sus discípulos le dijo: <<Señor, enséñanos a orar, como Juan enseñó a sus discípulos>>” (Lc 11, 1). El deseo de aprender a orar se despierta en los discípulos cuando ven al Señor orando. Ante este hecho, nos podemos preguntar qué es lo que, en el fondo, le están pidiendo al Señor. No se trata de aprender una fórmula que los identifique como grupo; tampoco de que se les dé un método detallado para orar. Aquellos discípulos han percibido que, en la oración, el Señor llega a vivir en una comunión profunda con el Padre y le están manifestando el deseo de que comparta con ellos esta experiencia de Dios. Las instrucciones sobre el modo de orar u el contenido de la oración no sirven de mucho si no se tiene el deseo de llegar a tener la misma experiencia de Dios como Padre que tuvo el Señor.

Aprender a orar es entrar con Cristo en el misterio de Dios. Por ello, el primer paso en el camino del aprendizaje de la oración para un cristiano es ver cómo oraba el Señor. Lo primero que nos sorprende cuando contemplamos la oración de Jesús es que Él vive todos los momentos de su vida en un clima orante: en el momento del bautismo en el Jordán, los cielos se abrieron y el Espíritu descendió sobre Él “mientras oraba” (Lc 3, 21); durante su vida pública “solía retirarse a despoblado y se entregaba a la oración” (Lc 5, 16); antes de la elección de los doce apóstoles, “pasó la noche orando a Dios” (Lc 6, 12); antes de comenzar a anunciar la pasión a los doce, Jesús “estaba orando solo” (Lc 9, 18); después de la Última Cena, cuando el final violento era inminente, oró en Getsemaní (Lc 22, 39ss); en la Cruz oró pidiendo al Padre el perdón para sus perseguidores (Lc 23, 34) y encomendó su espíritu al Padre (Lc 23, 46). Lo primero que debemos aprender contemplando la oración de Jesús es que no puede haber ningún momento de nuestra vida que no sea vivido en un clima orante. De lo contrario, nuestra relación con el Padre acaba siendo superficial.

Nos podemos preguntar por el contenido de esta oración del Señor. Al abrir su corazón al Padre, Jesús compartió con Él todos los sentimientos que un hijo comparte con su padre: en algunos casos pediría luz sobre lo que debía hacer para cumplir su misión y sobre el modo de hacerlo; en otros da gracias y alaba a Dios con un corazón lleno de alegría al ver el fruto de la misión de sus discípulos; en Getsemaní pide al Padre que aparte de Él el cáliz de la pasión, manifestando, el mismo tiempo, una disponibilidad total a aceptar la voluntad del Padre; consciente de la debilidad de Pedro, también ha rogado por él para que su fe no se apague; en la cruz ora por sus perseguidores; e inmediatamente antes de expiar, se dirige al Padre, encomendándole su espíritu. Confianza, alegría, alabanza, acción de gracias, súplica e intercesión por los demás, aceptación de la voluntad de Dios… Todo es un grito de amor a Dios en las circunstancias de la vida.

Si de verdad queremos aprender a orar, lo primero es recorrer con Cristo su camino de plegaria. Este tiempo de preparación para el jubileo es una buena ocasión para hacerlo.

+ Enrique Benavent Vidal, arzobispo de Valencia.

 

L’ORACIÓ DE JESÚS

En l’evangeli de sant Lluc se’ns narra que un dia que Jesús estava orant “quan va acabar, un dels seus deixebles li va dir: <<Senyor, ensenya’ns a pregar, com Joan va ensenyar als seus deixebles>>” (Lc 11, 1). El desig d’aprendre a pregar es desperta en els deixebles quan veuen al Senyor orant. Davant este fet, ens podem preguntar què és el que, en el fons, li estan demanant al Senyor. No es tracta d’aprendre una fórmula que els identifique com a grup; tampoc que se’ls done un mètode detallat per a la pregària. Aquells deixebles han percebut que, en l’oració, el Senyor arriba a viure en una comunió profunda amb el Pare i li estan manifestant el desig que compartisca amb ells esta experiència de Déu. Les instruccions sobre el mode d’orar o el contingut de l’oració no servixen de molt si no es té el desig d’arribar a tindre la mateixa experiència de Déu com a Pare que va tindre el Senyor.

Aprendre a orar és entrar amb Crist en el misteri de Déu. Per això, el primer pas en el camí de l’aprenentatge de l’oració per a un cristià és veure com orava el Senyor. El primer que ens sorprén quan contemplem l’oració de Jesús és que Ell viu tots els moments de la seua vida en un clima orant: en el moment del baptisme al Jordà, els cels es van obrir i l’Esperit va davallar sobre Ell “mentre pregava” (Lc 3, 21); durant la seua vida pública “es retirava en llocs solitaris i pregava” (Lc 5, 16); abans de l’elecció dels dotze apòstols, “va passar la nit pregant a Déu” (Lc 6, 12); abans de començar a anunciar la passió als dotze, Jesús “feia pregària en un lloc apartat” (Lc 9, 18); després de l’Última Cena, quan el final violent era imminent, va pregar en Getsemaní (Lc 22, 39ss); en la Creu va orar demanant al Pare el perdó per als seus perseguidors (Lc 23, 34) i va encomanar el seu esperit al Pare (Lc 23, 46). El primer que hem d’aprendre contemplant l’oració de Jesús és que no pot haver-hi cap moment de la nostra vida que no siga viscut en un clima orant. En cas contrari, la nostra relació amb el Pare acaba sent superficial.

Ens podem preguntar pel contingut d’esta oració del Senyor. En obrir el seu cor al Pare, Jesús va compartir amb Ell tots els sentiments que un fill compartix amb el seu pare: en alguns casos demanaria llum sobre el que havia de fer per a complir la seua missió i sobre el mode de fer-ho; en altres dona gràcies i lloa a Déu amb un cor ple d’alegria en veure el fruit de la missió dels seus deixebles; en Getsemaní demana al Pare que aparte d’Ell el calze de la passió, manifestant, el mateix temps, una disponibilitat total a acceptar la seua voluntat; conscient de la debilitat de Pere, també ha pregat per ell perquè la seua fe no s’apague; en la creu prega pels seus perseguidors; i immediatament abans d’expiar, es dirigix al Pare, encomanant-li el seu esperit. Confiança, alegria, lloança, acció de gràcies, súplica i intercessió pels altres, acceptació de la voluntat de Déu… Tot és un crit d’amor a Déu en les circumstàncies de la vida.

Si de veritat volem aprendre a orar, el primer és recórrer amb Crist el seu camí de pregària. Este temps de preparació per al jubileu és una bona ocasió per a fer-ho.

+ Enrique Benavent Vidal, arquebisbe de València.