
21 Feb LA CÁTEDRA DEL APÓSTOL SAN PEDRO Carta del Arzobispo de Valencia
El día 22 de febrero se celebra la fiesta de la Cátedra del Apóstol San Pedro, que este año coincide con la peregrinación jubilar de la diócesis a Roma. Se trata de una celebración que nos recuerda que la unidad de la Iglesia se edifica sobre la confesión de fe de Pedro, sobre su magisterio y su gobierno, Debe ser, por ello, una ocasión para que los católicos renovemos nuestra adhesión sincera al Papa y a su magisterio. La unidad en torno a él es el único camino para que la Iglesia se mantenga firme en medio de las dificultades que tiene que superar en cada momento de la historia.
La Iglesia no es actualmente una institución compacta en la que todos pensamos lo mismo en todo. Vivimos un pluralismo de espiritualidades, de pensamiento teológico y de métodos pastorales mucho mayor que en el pasado. Esto, si no nos aleja de la fe común y no rompe los vínculos de la caridad entre nosotros, es enriquecedor para todos. Sin embargo, a menudo no ocurre esto: la polarización ideológica entre las distintas sensibilidades que conviven en la Iglesia nos lleva a una situación en la que las diferencias llegan a ser irreconciliables.
La raíz de esta situación hay que buscarla en una inadecuada relación entre la fe y la propia ideología. La fe nace de una actitud de confianza en Dios y es la virtud sobrenatural que nos mueve a orientar totalmente nuestra vida hacia Él y a no dudar de la veracidad de lo que nos ha revelado. Del mismo modo que cuando nos fiamos de alguien, no dudamos de lo que nos dice, los creyentes no dudamos de la verdad de la Revelación porque nos fiamos de Dios. Por ello la fe es la virtud que configura la vida del creyente en todas sus dimensiones: su manera de actuar, de pensar y de sentir.
Sin embargo, frecuentemente se absolutiza la propia ideología hasta el punto de que el contenido de la fe se interpreta desde ella y se eliminan, se olvidan o se ignoran aquellas dimensiones del cristianismo que no se adecuan a la propia manera de pensar, como algunas verdades de la fe o normas morales. También esta ideologización afecta a la liturgia: algunos reivindican una liturgia “tradicional” en reacción a la doctrina del Vaticano II; mientras que otros, para quienes el Concilio se quedó corto, convierten las celebraciones en expresión de unos sentimientos o ideales puramente humanos, olvidando que la celebración litúrgica es el lugar de la presencia del misterio de la Salvación que Dios ha realizado en Cristo.
En una situación como esta, el ministerio del sucesor de Pedro queda cuestionado: mientras que algunos creen que el Papa ya no garantiza la continuidad con la Tradición de la Iglesia y distinguen entre el ministerio papal y la persona que la ejerce, como si estas dos realidades se pudieran separar; otros piensan que la Iglesia necesita unas reformas que no acaban de llegar. En esta situación, la fiesta de la Cátedra de San Pedro, que nos recuerda que la unidad en la Iglesia solo se alcanza en torno al sucesor del Apóstol y en la aceptación confiada de su magisterio, ha de ser una ocasión para que los católicos renovemos nuestra confianza en el Papa Francisco y nuestra adhesión a su persona. En estos momentos os invito a orar por su pronto restablecimiento.
†Enrique Benavent Vidal, arzobispo de Valencia.
LA CÀTEDRA DE L’APÒSTOL SANT PERE
El dia 22 de febrer se celebra la festa de la Càtedra de l’Apòstol Sant Pere, que enguany coincidix amb la peregrinació jubilar de la diòcesi a Roma. Es tracta d’una celebració que ens recorda que la unitat de l’Església s’edifica sobre la confessió de fe de Pere, sobre el seu magisteri i el seu govern, Ha de ser, per això, una ocasió perquè els catòlics renovem la nostra adhesió sincera al Papa i al seu magisteri. La unitat entorn d’ell és l’únic camí perquè l’Església es mantinga ferma enmig de les dificultats que ha de superar a cada moment de la història.
L’Església no és actualment una institució compacta en la qual tots pensem el mateix en tot. Vivim un pluralisme d’espiritualitats, de pensament teològic i de mètodes pastorals molt major que en el passat. Això, si no ens allunya de la fe comuna i no trenca els vincles de la caritat entre nosaltres, és enriquidor per a tots. Però sovint no ocorre això: la polarització ideològica entre les diferents sensibilitats que conviuen a l’Església ens porta a una situació en la qual les diferències arriben a ser irreconciliables.
L’arrel d’esta situació cal buscar-la en una inadequada relació entre la fe i la pròpia ideologia. La fe naix d’una actitud de confiança en Déu i és la virtut sobrenatural que ens mou a orientar totalment la nostra vida cap a Ell, i a no dubtar de la veracitat del que ens ha revelat. De la mateixa manera que quan ens fiem d’algú, no dubtem del que ens diu; els creients no dubtem de la veritat de la Revelació perquè ens fiem de Déu. Per això la fe és la virtut que configura la vida del creient en totes les seues dimensions: la seua manera d’actuar, de pensar i de sentir.
No obstant això, sovint s’absolutitza la pròpia ideologia fins al punt que el contingut de la fe s’interpreta des d’ella i s’eliminen, s’obliden o s’ignoren aquelles dimensions del cristianisme que no s’adeqüen a la pròpia manera de pensar, com algunes veritats de la fe o normes morals. També esta actitud afecta a la litúrgia: alguns reivindiquen una litúrgia “tradicional” en reacció a la doctrina del Vaticà II; mentres que uns altres, per als qui el Concili es va quedar curt, convertixen les celebracions en expressió d’uns sentiments o ideals purament humans, oblidant que la celebració litúrgica és el lloc de la presència del misteri de la Salvació que Déu ha realitzat en Crist.
En una situació com esta, el ministeri del successor de Pere queda qüestionat: mentres que alguns creuen que el Papa ja no garantix la continuïtat amb la Tradició de l’Església i distingixen entre el ministeri papal i la persona que l’exercix, com si estes dos realitats es pogueren separar; uns altres pensen que l’Església necessita unes reformes que no acaben d’arribar. En esta situació, la festa de la Càtedra de Sant Pere, que ens recorda que la unitat a l’Església només s’aconseguix entorn del successor de l’Apòstol i en l’acceptació confiada del seu magisteri, ha de ser una ocasió perquè els catòlics renovem la nostra confiança en el Papa Francesc i la nostra adhesió a la seua persona. En estos moments us convide a orar pel seu ràpid restabliment.
†Enrique Benavent Vidal, arquebisbe de València.