JUAN BAUTISTA: TESTIGO Y VOZ (Adviento 2023-III) Carta semanal del Arzobispo de Valencia

JUAN BAUTISTA: TESTIGO Y VOZ (Adviento 2023-III) Carta semanal del Arzobispo de Valencia

En el camino del adviento, en este tercer domingo aparece con fuerza la figura de Juan el Bautista. En el primer capítulo del cuarto evangelio, después de presentar a Cristo como la Palabra en la que se halla la vida y como la Luz que ilumina a toda la humanidad, se describe la figura y la misión del Precursor con dos imágenes: él era un testigo de la Luz y una voz que clama en el desierto. El evangelista san Juan indica explícitamente que Juan no era la Luz y el Bautista, a aquellos que le preguntaban si él era el Mesías o Elías o el Profeta que esperaban, no duda en afirmar que no lo es, y se presenta a sí mismo como la voz que está al servicio de la Palabra y hace posible que esta llegue al corazón de las personas.

Desde el primer momento Juan era consciente del alcance de su misión, y su grandeza está en no querer atribuirse a sí mismo lo que no le corresponde. Una de las grandes tentaciones que tenemos los seres humanos es querer ser o aparentar más de lo que somos. La vida del Bautista tenía una orientación distinta: acepta la misión que había recibido de Dios y no quiere para sí mismo ningún reconocimiento que le viniera desde fuera. Por ello, aunque muchos creían que era el Mesías él lo desmiente de un modo tajante. Una persona no es más grande cuando más consigue ser valorada o sobrevalorada, sino cuando acepta con realismo y humildad su propia realidad. En la humildad se manifiesta la verdadera grandeza de las personas.

Ser testigo de la luz consiste en ser instrumento para que Cristo llegue a iluminar el corazón de las personas y no ceder a la tentación de sustituirle. Ser voz es prestar el sonido para que la Palabra llegue al interior del hombre. San Agustín comenta el pasaje del Evangelio que se proclama este domingo con estas palabras: “Cuando pienso lo que voy a decir, ya está la palabra en mi corazón. Si quiero hablarte, busco el modo de hacer llegar a tu corazón lo que ya está en el mío… echo mano de la voz y mediante ella, te hablo. El sonido de la voz hace llegar hasta ti el entendimiento de la palabra; y una vez que el sonido de la voz ha llevado hasta ti el concepto, el sonido desaparece, pero la palabra que el sonido condujo hasta ti está ya dentro de tu corazón sin haber abandonado el mío”. La voz pasa, en cambio la palabra permanece. Juan tenía una misión que terminaba con Cristo y, por eso, él tenía que menguar y Cristo tenía que crecer.

La misión de la Iglesia es como la de Juan Bautista: dar testimonio de la Luz y ser una voz que no pretenda sustituir la Palabra. El Concilio Vaticano II comenzó confesando solemnemente que Cristo es la Luz de los pueblos y que ella no quiere ser otra cosa que un signo o instrumento de la unión de los hombres con Dios y de la unidad de todo el género humano. Solo cuando todos y cada uno de los cristianos y la iglesia en su conjunto vivamos con esta humildad, estaremos haciendo un lugar en nuestro corazón al Hijo de Dios.

† Enrique Benavent Vidal, arzobispo de Valencia.

 

JOAN BAPTISTA: TESTIMONI I VEU

En el camí de l’advent, en este tercer diumenge apareix amb força la figura de Joan el Baptista. En el primer capítol del quart evangeli, després de presentar a Crist com la Paraula en la qual es troba la vida, i com la Llum que il·lumina a tota la humanitat, es descriu la figura i la missió del Precursor amb dos imatges: ell era un testimoni de la Llum i una veu que clama en el desert. L’evangelista sant Joan indica explícitament que Joan no era la Llum i el Baptista, a aquells que li preguntaven si ell era el Messies o Elies o el Profeta que esperaven, no dubta a afirmar que no ho és, i es presenta a si mateix com la veu que està al servei de la Paraula i fa possible que esta arribe al cor de les persones.

Des del primer moment Joan era conscient de l’abast de la seua missió, i la seua grandesa està a no voler atribuir-se a si mateix el que no li correspon. Una de les grans temptacions que tenim les persones és voler ser o aparentar més del que som. La vida del Baptista tenia una orientació diferent: accepta la missió que havia rebut de Déu i no vol per a si mateix cap reconeixement que li vinguera des de fora. Per això, encara que molts creien que era el Messies, ell lo desmenteix d’un mode categòric. Una persona no és més gran quan més aconsegueix ser valorada o sobrevalorada, sinó quan accepta amb realisme i humilitat la seua pròpia realitat. En la humilitat es manifesta la vertadera grandesa de les persones.

Ser testimoni de la llum consisteix a ser instrument perquè Crist arribe a il·luminar el cor de les persones i no cedir a la temptació de substituir-lo. Ser veu és prestar el so perquè la Paraula arribe a l’interior de l’home. Sant Agustí comenta el passatge de l’Evangeli que es proclama este diumenge amb estes paraules: “Quan pense el que diré, ja està la paraula en el meu cor. Si vull parlar-te, busque el mode de fer arribar al teu cor el que ja està en el meu… tire mà de la veu i mitjançant ella, et parle. El so de la veu fa arribar fins a tu l’enteniment de la paraula; i una vegada que el so de la veu ha portat fins tu el concepte, el so desapareix, però la paraula que el so va conduir fins tu està ja dins del teu cor sense haver abandonat el meu”. La veu passa, en canvi la paraula roman. Joan tenia una missió que acabava amb Crist i, per això, ell havia de minvar i Crist havia de créixer.

La missió de l’Església és com la de Joan Baptista: donar testimoni de la Llum i ser una veu que no pretenga substituir la Paraula. El Concili Vaticà II va començar confessant solemnement que Crist és la Llum dels pobles i que l’Església no vol ser una altra cosa que un signe o instrument de la unió dels homes amb Déu i de la unitat de tot el gènere humà. Només quan tots i cadascun dels cristians i l’Església en el seu conjunt visquem amb esta humilitat, estarem fent un lloc en el nostre cor al Fill de Déu.

† Enrique Benavent Vidal, arquebisbe de València.