![](https://www.archivalencia.org/wp-content/uploads/2023/01/Carta-Arzobispo-Benavent.jpg)
13 Feb JORNADA MUNDIAL DEL ENFERMO Carta del Arzobispo de Valencia
El día 11 de febrero, festividad de la Virgen de Lourdes, se celebra en toda la Iglesia la Jornada Mundial del Enfermo. La celebración de este año ha de ser una ocasión para que los enfermos puedan participar en el jubileo que estamos viviendo en toda la Iglesia y del que ellos no deberían quedar al margen. Os invito a que en las parroquias se organicen algunas celebraciones para que aquellos que no puedan peregrinar a la Catedral el día de la Virgen de Lourdes tengan su celebración jubilar, y que se visite a los enfermos que no pueden salir de sus domicilios, para que también a ellos se les anuncie el mensaje de la Esperanza cristiana que les dé fortaleza en medio de sus sufrimientos. La Jornada mundial del Enfermo no debería reducirse a un día al año, sino que debe ser una ocasión para que en las parroquias se revise cómo se atiende pastoralmente a los enfermos y a sus familias.
El lema de este año (“La esperanza no defrauda” y nos hace fuertes en la tribulación) nos recuerda, en primer lugar, que la experiencia de la enfermedad es el momento en el que, ante el sufrimiento, el ser humano se plantea los interrogantes más fundamentales de su vida. El Papa, en su mensaje de este año nos recuerda alguno: “¿Cómo permanecer fuertes cuando, además de nuestro sufrimiento, vemos sufrir a quienes nos quieren y que, aun estando a nuestro lado se sienten impotentes por no poder ayudarnos?”. Este tipo de interrogantes no se resuelven con una respuesta teórica de carácter filosófico. Necesitamos la ayuda de Dios, la fuerza de su gracia, no para encontrar una explicación que elimine todas las dudas, sino para que el enfermo encuentre la fortaleza suficiente para aceptar su situación y no perder la confianza en Dios. Únicamente en el encuentro con Cristo se encuentra la fuerza que permite soportar el dolor.
La cercanía a los enfermos por parte de la Iglesia debe mostrar la cercanía de Cristo. No olvidemos que el Señor, a lo largo de su vida pública, se acercó y curó a muchos de ellos. Y no solo eso: aceptó nuestros sufrimientos e hizo suyos nuestros dolores. Si logramos anunciar este mensaje, la enfermedad se convierte en ocasión de un encuentro con Jesús que puede transformar a la persona, porque su unión con Él se hace más fuertes. El dolor llega a convertirse, de este modo, en ocasión de salvación, porque permite experimentar el consuelo de Dios de una forma cercana y real.
El camino de Cristo no terminó en la muerte. Él ha resucitado de entre los muertos y en su resurrección nos ha abierto un horizonte de esperanza y de Vida Eterna. En la Pascua del Señor descubrimos que la experiencia de la enfermedad no significa que Dios ha dejado de amarnos, del mismo modo, que la muerte de Cristo no era signo de que Dios no le amaba. El amor de Dios por sus hijos es más fuerte que la muerte y no es vencido por ella. Que la cercanía a los enfermos les muestre, no solo que Cristo ha compartido sus sufrimientos, sino que, porque vive, está cerca de ellos y nos llama a todos a compartir su vida.
El papa, en la bula de convocatoria de jubileo nos ha recordado que las obras de misericordia son obras de esperanza. Visitando a los enfermos y mostrándoles, de este modo, el amor de Dios, se puede sembrar mucha esperanza en su corazón. Que esta jornada nos recuerde que ellos deberían ser los primeros a quien hemos de anunciar este mensaje de esperanza.
† Enrique Benavent Vidal, arzobispo de Valencia.
JORNADA MUNDIAL DEL MALALT
El dia 11 de febrer, festivitat de la Mare de Déu de Lourdes, se celebra en tota l’Església la Jornada Mundial del Malalt. La celebració d’enguany ha de ser una ocasió perquè els malalts puguen participar en el jubileu que estem vivint en tota l’Església, del qual ells no haurien de quedar al marge. Vos convide que en les parròquies s’organitzen algunes celebracions perquè, aquells que no puguen peregrinar a la Catedral el dia de la Mare de Déu de Lourdes, tinguen la seua celebració jubilar, i que es visite als malalts que no poden eixir dels seus domicilis, perquè també a ells se’ls anuncie el missatge de l’Esperança cristiana que els done fortalesa enmig dels seus sofriments. La Jornada mundial del Malalt no hauria de reduir-se a un dia a l’any, sinó que ha de ser una ocasió perquè en les parròquies es revise com s’atén pastoralment els malalts i a les seues famílies.
El lema d’enguany (“L’esperança no defrauda” i ens fa forts en la tribulació) ens recorda, en primer lloc, que l’experiència de la malaltia és el moment en el qual, davant el sofriment, l’ésser humà es planteja els interrogants més fonamentals de la seua vida. El Papa, en el seu missatge d’enguany ens en recorda algun: “Com romandre forts quan, a més del nostre sofriment, veiem patir als qui ens volen i que, fins i tot estant al nostre costat se senten impotents per no poder ajudar-nos?”. Este tipus d’interrogants no es resolen amb una resposta teòrica de caràcter filosòfic. Necessitem l’ajuda de Déu, la força de la seua gràcia, no per a trobar una explicació que elimine tots els dubtes, sinó perquè el malalt trobe la fortalesa suficient per a acceptar la seua situació i no perdre la confiança en Ell. Únicament en l’encontre amb Crist es troba la força que permet suportar el dolor.
La proximitat als malalts per part de l’Església ha de mostrar la proximitat de Crist. No oblidem que el Senyor, al llarg de la seua vida pública, es va acostar i va curar a molts d’ells. I no sols això: va acceptar els nostres sofriments i va fer seus els nostres dolors. Si aconseguim anunciar este missatge, la malaltia es convertix en ocasió d’una trobada amb Jesús que pot transformar a la persona, perquè la seua unió amb Ell es fa més forta. El dolor arriba a convertir-se, d’esta manera, en ocasió de salvació, perquè permet experimentar el consol de Déu d’una forma pròxima i real.
El camí de Crist no va acabar en la mort. Ell ha ressuscitat d’entre els morts i en la seua resurrecció ens ha obert un horitzó d’esperança i de Vida Eterna. En la Pasqua del Senyor descobrim que l’experiència de la malaltia no significa que Déu ha deixat d’estimar-nos, de la mateixa manera, que la mort de Crist no era signe que Déu no l’estimava. L’amor de Déu pels seus fills és més fort que la mort i no és vençut per ella. Que la proximitat als malalts els mostre, no sols que Crist ha compartit els seus sofriments, sinó que, perquè viu, està prop d’ells i ens crida a tots a compartir la seua vida.
El papa, en la butlla de convocatòria de jubileu ens ha recordat que les obres de misericòrdia són obres d’esperança. Visitant als malalts i mostrant-los, d’esta manera, l’amor de Déu, es pot sembrar molta esperança en el seu cor. Que esta jornada ens recorde que ells haurien de ser els primers als qui hem d’anunciar este missatge d’esperança.
† Enrique Benavent Vidal, arquebisbe de València.