03 Jun GENERAR ESPERANZA Carta semanal del Arzobispo de Valencia
El domingo posterior a Pentecostés celebramos la solemnidad de la Santísima Trinidad. Esta fiesta es una invitación a dar gracias al Padre por su designio de amor al mundo que se ha revelado en el envío del Hijo y la efusión del Espíritu Santo. La fuente de donde brota la historia de la salvación no es otra que el mismo Dios que «es amor» (1 Jn 4, 8). Ese Dios que se nos ha manifestado como amor, quiere darse también a cada uno de nosotros como premio para que todos sus hijos alcancemos una felicidad más grande que la que podemos imaginar, que consiste en participar de su amor eterno. Si la vocación más profunda de todo ser humano es el amor, esta encuentra su realización plena en Dios. La esperanza es la virtud que orienta la vida del cristiano a esa meta en la que se encuentra la verdadera felicidad.
Coincidiendo con esta solemnidad, recordamos hoy de una manera especial a los religiosos y religiosas que, movidos por esta esperanza, se han sentido llamados a vivir totalmente para Dios por el camino de la oración y la contemplación. Su testimonio nos recuerda a todos cuál es la meta de nuestra esperanza; su oración por la Iglesia sostiene la esperanza de quienes queremos llegar a Dios haciendo de nuestra vida un camino de santidad; su entrega radical fortalece a los que día a día gastan su vida en el anuncio del Evangelio y el testimonio de la fe. La oración de los contemplativos es una fuente incesante de gracia y bendición para la Iglesia y el mundo. Por ello, hoy quiero invitaros a orar por quienes se han sentido llamados a vivir su camino de santidad en la vida contemplativa, y de una forma especial por las comunidades que se encuentran en nuestra diócesis. Pidamos que el Señor les sostenga en su vocación y que les bendiga con nuevas vocaciones. A nuestra Iglesia sin la vida contemplativa le faltaría el aliento de vida.
Quienes vivimos inmersos en el mundo estamos expuestos a dejarnos esclavizar por nuestros intereses; a menudo valoramos las cosas y los acontecimientos por su utilidad o su eficacia; nos dejamos llevar por el ritmo frenético que la sociedad acaba imponiendo a nuestra vida; somos más propensos a juzgar que a amar; ponemos nuestras esperanzas e ilusiones en cosas que nunca podrán llenar nuestro corazón con la verdadera alegría. Quien contempla el mundo con la mirada de Dios no busca sus intereses ni pone su esperanza en las cosas del mundo; no es esclavo del deseo de rapidez o eficacia y valora las cosas por lo que son y no por su utilidad. Este es el camino que nos lleva al gozo del Espíritu.
Quienes se han sentido llamados por el Señor a una vida de oración no se desentienden del mundo. No estamos ante personas que a las que no les importa lo que ocurre fuera de sus monasterios, sino ante cristianos que quieren sumergirse en el misterio del Dios que es amor. No desprecian al mundo, sino que lo contemplan con la mirada de Dios. San Juan de la Cruz ha afirmado que «el mirar de Dios es amar». No puede mirar el mundo de otro modo Aquel que es amor. Y quien se sumerge totalmente en Dios no puede tener otra mirada sobre el mundo que la que nace del amor.
+ Enrique Benavent Vidal, arzobispo de València.
GENERAR ESPERANÇA
El diumenge posterior a Pentecostés celebrem la solemnitat de la Santíssima Trinitat. Esta festa és una invitació a donar gràcies al Pare pel seu designi d’amor al món que s’ha revelat en l’enviament del Fill i l’efusió de l’Esperit Sant. La font d’on brolla la història de la salvació no és una altra que el mateix Déu que «és amor» (1 Jn 4, 8). Eixe Déu que se’ns ha manifestat com a amor, vol donar-se també a cadascun de nosaltres com a premi perquè tots els seus fills aconseguim una felicitat més gran que la que podem imaginar, que consisteix a participar del seu amor etern. Si la vocació més profunda de tot ésser humà és l’amor, esta troba la seua realització plena en Déu. L’esperança és la virtut que orienta la vida del cristià a eixa meta en la qual es troba la vertadera felicitat.
Coincidint amb esta solemnitat, recordem hui d’una manera especial als religiosos i religioses que, moguts per esta esperança, s’han sentit cridats a viure totalment per a Déu pel camí de l’oració i la contemplació. El seu testimoni ens recorda a tots quina és la meta de la nostra esperança; la seua oració per l’Església sosté l’esperança dels qui volem arribar a Déu fent de la nostra vida un camí de santedat; el seu lliurament radical enforteix als que dia a dia gasten la seua vida en l’anunci de l’Evangeli i el testimoniatge de la fe. L’oració dels contemplatius és una font incessant de gràcia i benedicció per a l’Església i el món. Per això, hui vull convidar-vos a pregar pels qui s’han sentit cridats a viure el seu camí de santedat en la vida contemplativa, i d’una forma especial per les comunitats que es troben en la nostra diòcesi. Demanem que el Senyor els sostinga en la seua vocació i que els beneïsca amb noves vocacions. A la nostra Església, sense la vida contemplativa, li faltaria un alé de vida.
Els qui vivim immersos en el món estem exposats a deixar-nos esclavitzar pels nostres interessos; sovint valorem les coses i els fets per la seua utilitat o la seua eficàcia; ens deixem portar pel ritme frenètic que la societat acaba imposant a la nostra vida; som més propensos a jutjar que a estimar; posem les nostres esperances i il·lusions en coses que mai podran omplir el nostre cor amb la vertadera alegria. Qui contempla el món amb la mirada de Déu no busca els seus interessos ni posa la seua esperança en les coses del món; no és esclau del desig de rapidesa o eficàcia i valora les coses pel que són i no per la seua utilitat. Este és el camí que ens porta al goig de l’Esperit.
Els qui s’han sentit cridats pel Senyor a una vida d’oració no es desentenen del món. No estem davant persones a les quals no els importa el que ocorre fora dels seus monestirs, sinó davant cristians que volen submergir-se en el misteri del Déu que és amor. No menyspreen al món, sinó que el contemplen amb la mirada de Déu. Sant Joan de la Creu ha afirmat que «el mirar de Déu és estimar». No pot mirar el món d’una altra manera Aquell que és amor. I qui se submergeix totalment en Déu no pot tindre una altra mirada sobre el món que la que naix de l’amor.
+ Enrique Benavent Vidal, arquebisbe de València.
