23 Jun EL DON DEL MINISTERIO SACERDOTAL Carta semanal del Arzobispo de Valencia
El próximo 24 de junio, solemnidad de la natividad de san Juan Bautista cuatro diáconos que durante los últimos años se han estado formando en los seminarios de nuestra diócesis, serán ordenados sacerdotes y, de este modo, se incorporarán al presbiterio diocesano. Os invito a dar gracias a Dios por estos nuevos sacerdotes que son un regalo para las comunidades cristianas que formamos esta porción del Pueblo de Dios que peregrina hacia el Reino de Dios en estas tierras de València.
La posibilidad del sacerdocio no entra en el horizonte vital de la mayoría de los jóvenes de nuestra sociedad, hasta el punto de que muchos no llegan a entender los motivos que pueden justificar una decisión como esta. Mientras que en épocas pasadas la vocación sacerdotal era una opción positivamente valorada, esta no es la situación en la que vivimos. A pesar de que la inmensa mayoría de los sacerdotes viven con generosidad y entrega su vocación, hoy no estamos ante un ministerio socialmente reconocido. Desde un punto de vista humano, estamos ante una decisión que implica una ruptura con los parámetros de nuestra cultura dominante. Por ello hemos de pedir al Señor que les conceda la gracia de vivir su ministerio con sencillez, con humildad, con alegría y con el deseo de servirle con santidad a pesar de las dificultades con las que se encontraran en la vivencia de su ministerio, y de la indiferencia e incomprensión que puedan llegar a experimentar en algunos momentos de su vida sacerdotal.
La situación que estamos viviendo puede ser purificadora para la Iglesia, porque evita motivaciones inauténticas en la opción vocacional: hoy no se puede desear el sacerdocio por poder o por prestigio. Si nos preguntamos por las razones que pueden llevar a un joven a ofrecerse al Señor como un humilde trabajador de su viña y a entregarle totalmente su vida y su persona, llegaremos a la conclusión de que esto solo se explica cuando se vive una amistad con Jesús tan fuerte que le lleva a sentir pasión por su Reino, a amar a todos con el mismo amor de Cristo, y a desear que todos los hombres y mujeres de nuestro mundo lleguen a conocerlo y a amarlo. El Señor le confió a Pedro la misión de pastorear las ovejas de su rebaño después de preguntarle tres veces si lo amaba. Pedid al Señor que sean hombres de oración, para que su amor a Cristo no vaya de menos a más, sino que sea cada día más fuerte y se alimente su vida sacerdotal.
Los instrumentos con los que habrán de realizar su misión son sencillos y aparentemente poco eficaces: la Palabra del Evangelio; la celebración de los sacramentos por medio de los cuales llega a todos el amor y la gracia de Dios; la cercanía a las personas, especialmente a los que más sufren; el amor a las comunidades que les serán confiadas, sin fijarse en primer lugar en sus pobrezas, sino en la vida evangélica que hay en ellas; y la oración por todos. Solo de este modo podrán ayudarlas a crecer en la vida cristiana. Un pastor bueno es aquel que ama mucho a sus hermanos, que ora mucho por su pueblo, que entrega la vida por sus ovejas. Pidamos al Señor por los nuevos sacerdotes para que este sea el ideal de sus vidas.
+ Enrique Benavent Vidal, arzobispo de València.
EL DO DEL MINISTERI SACERDOTAL
El pròxim 24 de juny, solemnitat del naiximent de sant Joan Baptista, quatre diaques que durant els últims anys han estat formant-se en els seminaris de la nostra diòcesi, seran ordenats sacerdots i, d’esta manera, s’incorporaran al presbiteri diocesà. Vos convide a que doneu gràcies a Déu per estos nous sacerdots que són un regal per a les comunitats cristianes que formem esta porció del Poble de Déu que pelegrina cap al Regne de Déu en estes terres de València.
La possibilitat del sacerdoci no entra en l’horitzó vital de la majoria dels joves del nostre món, fins al punt que molts no arriben a entendre els motius que poden justificar una decisió com esta. Mentre que en èpoques passades la vocació sacerdotal era una opció positivament valorada, esta no és la situació en la qual vivim. A pesar que la immensa majoria dels sacerdots viuen amb generositat i entrega la seua vocació, hui no estem davant un ministeri socialment reconegut. Des d’un punt de vista humà, estem davant una decisió que implica una ruptura amb els paràmetres de la nostra cultura dominant. Per això hem de demanar al Senyor que els concedisca la gràcia de viure el seu ministeri amb senzillesa, amb humilitat, amb alegria i amb el desig de servir al Senyor amb santedat malgrat les dificultats amb les quals es trobaren en la vivència del seu ministeri, i de la indiferència i incomprensió que puguen arribar a experimentar en alguns moments de la seua vida sacerdotal.
La situació que estem vivint pot ser purificadora per a l’Església, perquè evita motivacions inautèntiques en l’opció vocacional: hui no es pot desitjar el sacerdoci per poder o per prestigi. Si ens preguntem per les raons que poden portar a un jove a oferir-se al Senyor com un humil treballador de la seua vinya i a entregar-li totalment la seua vida i la seua persona, descobrirem que, en el fons, això només s’explica quan es viu una amistat amb Jesús tan forta que el porta a sentir passió pel seu Regne, a estimar a tots amb el mateix amor de Crist, a desitjar que tots els homes i dones del nostre món arriben a conéixer-lo i a estimar-lo. El Senyor li va confiar a Pere la missió de pasturar les ovelles del seu ramat després de preguntar-li tres vegades si l’estimava. Vos convide a que demaneu al Senyor que siguen homes d’oració, perquè el seu amor a Crist no vaja de més a menys, sinó que siga cada dia més fort i alimente la seua vida sacerdotal.
Els instruments amb els quals hauran de realitzar la seua missió són senzills i aparentment poc eficaços: la Paraula de l’Evangeli; la celebració dels sagraments per mitjà dels quals arriba a tots l’amor i la gràcia de Déu; la proximitat a les persones, especialment als qui més pateixen; l’amor a les comunitats que els seran confiades, sense fixar-se en primer lloc en les seues pobreses, sinó en la vida evangèlica que hi ha en elles; i l’oració per tots. Només d’aquesta manera podran ajudar-les a créixer en la vida cristiana. Un pastor bo és aquell que estima molt als seus germans, que prega molt pel seu poble, que entrega la vida per les seues ovelles. Demanem al Senyor pels nous sacerdots perquè este siga l’ideal de les seues vides.
+ Enrique Benavent Vidal, arquebisbe de València.
