21 Sep APRENDER A ORAR CON LOS SALMOS Carta del Arzobispo de Valencia
Entrar en el camino de la oración exige un proceso de aprendizaje, que comienza con el reconocimiento de que nosotros no sabemos orar como nos conviene y dirigiéndole al Señor la misma súplica que le hicieron sus discípulos después de haber visto cómo pasaba la noche en oración: “Señor, enséñanos a orar”. Detrás de esta petición está el deseo de llegar a tener la misma experiencia de encuentro con Dios que ellos veían que tenía Jesús. Esta es la clave fundamental para orientar bien nuestra oración: la meta es crecer en la amistad con Dios para encontrar la felicidad: “La felicidad (decía Pascal) no está ni fuera ni dentro de nosotros. Está en Dios y por eso estará fuera y dentro de nosotros” (Pensamientos, 391).
Nosotros podemos conocer y acercarnos a Dios porque Él se ha acercado a nosotros: nos ha hablado con un lenguaje humano y, en su Hijo Jesucristo, ha compartido nuestra condición humana, mostrándonos así la inmensidad de amor que se encierra en su corazón de Padre. Es más, en su Palabra nos ha enseñado también cómo debemos dirigirnos a Él para responder a su amor. En la Sagrada Escritura Dios se revela a sí mismo, nos abre su corazón y nos indica el camino para que lleguemos respondiendo a ese amor; nos habla a nosotros y nos indica cómo tenemos que hablarle a Él.
Un camino para aprender a orar lo constituyen los salmos. Ellos son por excelencia la oración de Israel y de la Iglesia, mueven nuestro corazón a la alabanza a Dios en una dinámica en la que toda la creación se une a esta alabanza. Con ellos glorificamos a Dios, lo adoramos, le damos gracias, celebramos su misericordia, contemplamos su grandeza que se revela en sus obras. Y el motivo de esa exaltación no consiste en que hemos recibido un favor concreto: es Él mismo y su grandeza. Eso mismo es ya un motivo para vivir con alegría. Es lo que decimos en el himno Gloria a Dios en el cielo que cantamos en la Eucaristía en los días festivos: “Por su inmensa gloria te alabamos, te bendecimos, te adoramos, te glorificamos, te damos gracias”. La gloria de Dios es la razón que nos mueve a la alabanza.
La oración, decía santa Teresa del Niño Jesús, es “un grito de amor a Dios tanto en la alegría como en el dolor”. A menudo, la vida del ser humano está marcada por el dolor, las lágrimas, la sensación de ausencia de Dios, la hostilidad, la enfermedad, la prueba y el pecado. En esos momentos también nuestro corazón necesita abrirse a Dios con súplicas y con lágrimas y también reconociendo su justicia y confiando en su bondad misericordiosa.
Todas estas experiencias y estos sentimientos están reflejados en los salmos: ellos nos hablan de Dios y de la existencia humana; no son solo un modelo de oración, sino también de vida; no eliminan el realismo concreto de la vida humana, sino que la sostienen y la alimentan. La oración de los salmos es una oración con cuerpo. En ellos hay dolor, esperanza, confianza, acción de gracias, entusiasmo, adoración; en ellos se refleja la vida litúrgica del pueblo de Israel y su historia. Y en ellos aprendemos también a conocer a Cristo y a reconocer nuestra propia historia.
La práctica más generalizada de la liturgia de las horas ha permitido un mayor conocimiento del salterio. Os invito a orar con los salmos, a interiorizarlos y a hacer de ellos el alma de la oración.
+ Enrique Benavent Vidal, arzobispo de Valencia
PREGAR AMB ELS SALMS
Entrar en el camí de l’oració exigix un procés d’aprenentatge, que comença amb el reconeixement que nosaltres no sabem pregar com ens convé, i dirigint-li al Senyor la mateixa súplica que li van fer els seus deixebles després d’haver vist com passava la nit en oració: “Senyor, ensenya’ns a orar”. Darrere d’esta petició està el desig d’arribar a tindre la mateixa experiència de trobada amb Déu que ells veien que tenia Jesús. Esta és la clau fonamental per a orientar bé la nostra oració: la meta és créixer en l’amistat amb Déu per a trobar la felicitat: “La felicitat (deia Pascal) no està ni fora ni dins de nosaltres. Està en Déu i per això estarà fora i dins de nosaltres” (Pensaments, 391).
Nosaltres podem conéixer i acostar-nos a Déu perquè Ell s’ha acostat a nosaltres: ens ha parlat amb un llenguatge humà i, en el seu Fill Jesucrist, ha compartit la nostra condició humana, mostrant-nos així la immensitat d’amor que es tanca en el seu cor de Pare. És més, en la seua Paraula ens ha ensenyat també com hem de dirigir-nos a Ell per a respondre al seu amor. En la Sagrada Escriptura Déu es revela a si mateix, ens obri el seu cor i ens indica el camí perquè reponguem a eixe amor; ens parla a nosaltres i ens indica com hem de parlar-li a Ell.
Un camí per a aprendre a orar el constituïxen els salms. Ells són, per excel·lència, l’oració d’Israel i de l’Església, i mouen el nostre cor a la lloança a Déu en una dinàmica en la qual tota la creació s’unix a esta lloança. Amb ells glorifiquem a Déu, l’adorem, li donem gràcies, celebrem la seua misericòrdia, contemplem la seua grandesa que es revela en les seues obres. I el motiu d’eixa exaltació no consistix en el fet que hem rebut un favor concret: és Ell mateix i la seua grandesa. Això mateix és ja un motiu per a viure amb alegria. És el que diem en l’himne “Glòria a Déu a dalt del cel” que cantem en l’Eucaristia en els dies festius: “Per la teua immensa glòria et lloem, et beneïm, t’adorem, et glorifiquem, et donem gràcies”. La glòria de Déu és la raó que ens mou a la lloança.
L’oració, deia santa Teresa del Nen Jesús, és “un crit d’amor a Déu tant en l’alegria com en el dolor”. Sovint, la vida de l’ésser humà està marcada pel dolor, les llàgrimes, la sensació d’absència de Déu, l’hostilitat, la malaltia, la prova i el pecat. En eixos moments també el nostre cor necessita obrir-se a Déu amb súpliques i amb llàgrimes i també reconeixent la seua justícia i confiant en la seua bondat misericordiosa.
Totes estes experiències i estos sentiments estan reflectits en els salms: ells ens parlen de Déu i de l’existència humana; no són només un model d’oració, sinó també de vida; no eliminen el realisme concret de la vida humana, sinó que la sostenen i l’alimenten. L’oració dels salms és una oració amb cos. En ells hi ha dolor, esperança, confiança, acció de gràcies, entusiasme, adoració; en ells es reflectix la vida litúrgica del poble d’Israel i la seua història. I en ells aprenem també a conéixer a Crist i a reconéixer la nostra pròpia història.
La pràctica més generalitzada de la litúrgia de les hores ha permés un major coneixement del salteri. Vos convide a fer pregària amb els salms, a interioritzar-los i a fer d’ells l’ànima de l’oració.
+ Enrique Benavent Vidal, arquebisbe de València
