10 Oct SALUDO A LA ARCHIDIÓCESIS DE VALENCIA Monseñor Enrique Benavent
Benvolguts germans:
Vull, en primer lloc, manifestar la meua més sincera gratitud al Sant Pare pel gest de confiança cap a la meua persona que suposa haver-me nomenat arquebisbe de València. Al llarg de la meua vida sacerdotal i episcopal sempre he actuat mogut per la convicció que servim autènticament a l’Església si acceptem amb disponibilitat i esperit d’obediència la missió a la qual som enviats sense haver-la buscat. Mogut per esta convicció he acceptat amb goig este encàrrec, conscient de les meues limitacions per les quals ja ara vos demane perdó.
Ser arquebisbe de l’Arxidiòcesi en la qual vaig nàixer a la fe, en el seminari de la qual em vaig formar, a la que abans de ser bisbe de Tortosa vaig servir amb alegria durant 22 anys com a sacerdot i 8 i mig com a bisbe auxiliar, i a la que estime de cor, és una responsabilitat que mai haguera imaginat. Mai podré retornar-li tot el que he rebut d’ella. Quan major és l’encàrrec, més xicotet i necessitat de l’oració de l’Església em sent. Per això, vos demane que pregueu per mi, perquè en la meua vida i en el meu ministeri siga fidel a la missió que se m’ha confiat. Que des d’este moment tinguem tots el desig de fer de l’església una autèntica família. Ens uneixen la fe i l’amor a Crist i a l’Església que tots compartim. Si estos són autèntics, les diferències legítimes que puga haver-hi entre nosaltres no es convertiran en divisions, el nostre testimoniatge serà creïble i il·luminador per al món y anunciarem a tots l’Evangeli amb alegria.
Deseo saludaros a todos: al Sr. Cardenal Antonio Cañizares que, con una dedicación admirable, ha servido y se ha entregado por nuestra archidiócesis durante estos últimos ocho años. La sencillez de su persona y de su vida, y su donación total nos han edificado a todos. Un saludo fraternal a los Sres. obispos auxiliares: con vosotros comparto la misma preocupación por la Iglesia y el deseo de trabajar por nuestra archidiócesis; a los sacerdotes, a los religiosos, religiosas y personas consagradas al Señor, a los diáconos y seminaristas, a las familias, a los ancianos, a los jóvenes y a los niños. No olvidemos que todos estamos llamados a participar en la construcción del Templo de Dios con el testimonio de nuestra vida santa. De una manera especial quiero recordar a todos aquellos que están pasando momentos difíciles por enfermedad, falta de trabajo, soledad; también a los que habiendo nacido en otros países habéis venido a nuestras tierras buscando una vida más digna o, simplemente para salvar la vuestra y la de vuestras familias. Un saludo respetuoso a las autoridades. En su misión propia, la Iglesia quiere ser servidora de todos. Desde el momento que me notificaron el nombramiento, no ceso de recordaros en la presencia del Señor esperando tener la ocasión de estar entre vosotros. En muchos casos lo viviremos como un reencuentro; en otros nos tendremos que conocer.
En la segunda carta a los Corintios, san Pablo recuerda a aquellos cristianos que ha vivido su ministerio apostólico entre ellos «con amor sincero y con palabras verdaderas» (2Cor 6, 6-7). Son estas palabras las que inspiran mi lema episcopal y la vivencia de mi ministerio, primero como obispo auxiliar de València y durante estos último nueve años y medio en la para mí tan querida diócesis de Tortosa. Con este espíritu vuelvo a València. Pedid al Señor por mí, para que sepa cuidar esta porción del pueblo de Dios que se me ha confiado con «amor sincero»: no a la fuerza, sino de buena gana, es decir, con alegría cristiana; no por sórdida ganancia, sino con generosidad, buscando siempre los intereses de Cristo y no los míos; no como un déspota que se considera a sí mismo dueño del rebaño, sino con el deseo de que mi ministerio haga presente a Cristo, único pastor y modelo del rebaño (Cf 1Pe 5, 2-3). Quiero ofreceros la Palabra de Aquel que es la Verdad: la palabra del Evangelio que nos da la Vida, que limpia nuestro corazón, que nos permite permanecer en Dios y que posibilita que Él permanezca en nosotros. Me gustaría que en mis palabras resuene siempre la palabra del Evangelio y de la fe de la Iglesia. Esto es el que quiero ofreceros.
La nostra Arxidiòcesi de València és rica en història, en cultura i en tradicions que han nascut de la fe i encara hui ajuden a que esta es mantinga viva entre nosaltres. Però sobretot és rica perquè Déu ens ha regalat el do de la santedat: des dels inicis de la presència del cristianisme en les nostres terres, marcats pel martiri del diaca Vicent, fins a l’actualitat, Déu ens ha concedit abundants sants que han nascut en les nostres terres o han viscut entre nosaltres. La santedat, que és el que embelleix la Casa de Déu, ha estat present al llarg de la nostra història: predicadors de l’Evangeli com sant Vicent Ferrer; missioners que van deixar les nostres terres per a anunciar l’Evangeli en països llunyans on van patir el martiri; pastors sants que han regit la nostra Església, com sant Tomàs de Villanueva, la festa del qual celebrem hui, i sant Joan de Ribera; fundadores de congregacions que han fet un gran bé a moltes persones necessitades; religiosos i religioses que han viscut amb radicalitat i senzillesa la pobresa evangèlica; sacerdots, religiosos, religioses i fidels laics que van donar testimoniatge del seu amor al Senyor acceptant el sofriment per la veritat i preferint perdre la vida abans que perdre la fe. Esta és la gran riquesa de la nostra Església. Des d’este moment demane que ells intercedisquen per mi, perquè mai oblide que el meu camí de santedat m’exigeix viure el ministeri des de la caritat pastoral.
Des d’este moment em pose baix la protecció de la Mare de Déu, que és invocada en les nostres terres amb nombroses advocacions, però de manera especial amb l’entranyable títol de Mare de Déu dels Desemparats.
Estem celebrant l’any jubilar pel centenari de la coronació canònica de la Sagrada Imatge que, des de l’altar de la seua Real Basílica, atrau les mirades i els cors de tots els valencians i valencianes. En estos moments vull posar- me a les seues mans i demanar-li que m’ajude a viure amb una fidelitat semblant a la seua; que en cap moment aparega en la meua vida el descoratjament en el meu desig de servir i donar la vida per vosaltres. Que ella m’ajude perquè en el fidel exercici del meu ministeri episcopal siga digne d’aconseguir el premi al qual Déu em crida en Crist Jesús i arribar, juntament amb tots vosaltres, al Regne de Déu.
Rebeu la meua salutació i la meua benedicció.
+ Enrique Benavent Vidal Obispo de Tortosa Arzobispo electo de València
